J.20: FEMENÍ F11-Ulldecona 0-0 (15/03/2014)
ALINEACIÓ

Emma (90), Ylènia (90), Perelló (90), Ada (90), Júlia (90), Laia (90), Fors (90), Gemma © (90), Ivette (64), Font (58) i Lídia (72).

SUPLENTS: Clàudia (32) i Falcao (44).

RESUM
De plorar tots ne sabem
Falcao / Ylènia
Gemma / Fors / Laia
Font / Clàudia
1 punt
2 punts
3 punts

ESPORTS  + VALORS = EDUCACIÓ

El derbi femení de F11 La Cava-Ulldecona va acabar sense gols. Al minut 15, la capitana local Gemma ja havia rebut tres faltes dures i després de l'última estava estirada a terra amb sang a la boca. Mentre se l'atenia i plorava de dolor, l'àrbitre va soltar la perla: "de plorar jo també en sé". El comentari desafortunat serà cert, però en el que és arbitrar va deixar molts dubtes dissabte passat.

 

Ja des de l'inici no va saber tallar el joc dur de les visitants que no van veure cap groga en cap de les faltes que van fer al tram inicial de partit. Accions al límit que van embrutar la imatge d'un vibrant duel que van presenciar més de 300 persones a la grada del Camp Nou, i accions que van debilitar molt a les locals. 

 

L'Ulldecona va sortir replegat al darrera, amb Marina molt sola en atac, i les de casa van portar el pes del partit, intentant elaborar jugades que sempre acabaven amb una blanc-i-blava per terra i quasi sempre la mateixa. La capitana Gemma, que va ser dubte fins última hora per problemes al genoll i que poc va poder aportar al partit sempre aturada amb faltes que l'àrbitre veia, xiulava, però sempre sense targeta.

 

Les ocasions eren locals però sense perill clar i sense continuïtat al joc. Emma vivia tranquil·la mentre Font i Laia ho provaven amb xuts llunyans al primer quart d'hora. Una bona jugada d'Ivette sense èxit va precedir a la millor opció cavera del primer temps quan Laia provava fortuna des de 40 metres i la pilota sortia fora per poc.

 

Al minut 32 l'àrbitre va recordar que portava targetes i va mostrar la primera a les faldudes que van frenar-se i això va donar pas als millors minuts de La Cava que va dominar el joc completament, amb Laia i Fors de directores d'orquestra, però a excepció d'una bona rematada de Clàudia aturada per Yas li va ser impossible penetrar en la teranyina defensiva rival. Quasi li surt bé l'estratègia conservadora a l'Ulldecona quan al minut 44 una passada llarga d'Anna Carles va deixar sola a Marina que va xutar al travesser.

 

Al descans es va decidir cedir la pilota més al rival, per tal de trobar espais i buscar opcions a la contra. Les visitants van avançar línies i Falcao va dirigir les respostes ràpides locals, combinant-se bé amb les extrems. Emma sols va aturar una rematada llunyana de Cris i una falta de Lore en tot el matx, però al minut 83 sí es veuria amenaçada en una altra ocasió de Marina que va sortir fora per poc.

 

Abans, al 60' havien entrat Font i Lídia als extrems i van trencar el partit. Totes dues van tenir bones accions però faltava rematar. Falcao va actuar de revulsiu, sortint des de la banqueta, i va portar de bòlit la defensa rival cada cop que encarava pel centre i en una acció seva Fors va fer un bon xut que va salvar una defensa amb el cos quan, a més, tenia dues companyes desmarcades i es va esvair una gran ocasió. Quan millor estava Falcao va rebre tres patades seguides en una acció que l'àrbitre ni va sancionar com a falta i va haver de ser substituïda. Curiosament quan la jugadora va quedar estesa a terra, el rival no la va tirar fora i quan la van perdre van reclamar que ho fés La Cava mentre Font muntava una perillova contra que quasi acaba en gol.

 

Lídia ho va tornar a intentar per l'esquerra i novament Font que va fer aixecar la graderia amb un eslàlom per banda dreta, amb túnel a la seva marcadora inclòs, que va acabar amb una rematada al lateral de la xarxa. La Cava va morir a l'àrea rival, intentant fins l'últim moment guanyar el partit. Les forces ja no eren les mateixes, els canvis s'havien esgotat i no es podia aprofitar els del rival perquè no en van fer. També les baixes d'última hora de Lara, Alba i Sandra van pesar, però més els cops rebuts que van fer que algunes jugadores tinguessin molts problemes per seguir al camp.

 

Plorar tots ne sabem. El punt aconseguit sap a poc, després que l'equip posés totes les intencions de jugar a futbol i d'anar a pel triomf. No es van crear ocasions clares però així és el futbol, el domini no et garanteix res. Plorar tots ne sabem. Perquè una cosa és jugar fort i l'altra, dur. Plorar tots ne sabem. Moltes jugadores tocades i Gemma lesionada. I encara quan estava a terra se li deia que feia teatre. Faltes assenyalades per l'àrbitre i reconegudes com a tals pels tècnics visitants.

 

Riure també en sabem. Grada plena (i això que faltaven els més fidels seguidors), molt suport a l'equip i una afició que es va comportar en tot moment. Riure també en sabem. Plantilla jove que aprèn de cada partit i al que li queden molts anys de futbol, intentant gaudir de cada experiència. Riure... perquè som 18, per al bo i per al dolent. 

 

No va ser un derbi bonic i li va faltar la salsa, els gols. Però almenys es va jugar a una hora atractiva, amb una il·luminació correcta i el va poder presenciar moltes representants del futbol femení ebrenc que esperem que continuï creixent. A part de les lesions de les de casa, sembla que la més greu va ser a falta de 5 minuts quan es va fer mal al genoll la capitana falduda Lore al voler robar una pilota a Fors. La futbolista va sortir ovacionada per la grada però no serà massa consol si es confirmen els pitjors pronòstics. Desitjar-li que no sigui així i que no tingui res greu.

 

PUBLICITAT. Anuncia't al nostre web

 EDICIÓ WEB: Ignasi Fraiz Perez

Periodista i Màster Universitari en Màrqueting Digital

Comunicació Escola Futbol Delta de l'Ebre

@ignasifraiz